Gipsy

Tornem al camí.

El cel sembla obrir.se un altre cop, fent-nos més petit en les brumes de la matinada. El blanc del gebre cobreix el paisatge, el violeta del cel no pot amagar la claror d'un nou Sol, que ha d'alçar-se llençant els seus rajos sobre les últimes ferides...

Fins on arriba la vista, no hi ha res. Només pols, tristor, buit. La jornada serà llarga.

Les mans a la butxaca, les solapes de la gabardina cobrint les bandes del coll, el cruixir de les pedres del camí... Tot com ja fou un temps fa...

Der Zigeuner in mir, der so lang geschlafen hatte, streckt sich langsam, gähnt und freut sich auf den neuen Weg, mit neuen Gesichtern, mit neuen unter dem Himmel gebrachten Nächten, mit neuen Tränen und Küssen...

Warte auf mich nicht... Ich komme!